Avui us presentem una entrevista realitzada per Laura Orquin, treballadora de Ceps projectes Socials, a Lina Bautista, col·laboradora del projecte #Vxdesigners.
Per començar, m’agradaria que et presentessis. Em podries explicar què és Linalab? La teva feina està relacionada amb l’àmbit creatiu, educatiu i tecnològic?
Linalab és un projecte que recull totes les coses que faig a nivell més creatiu i també de vegades en educació.
Vaig estudiar música ColoMBITO i em vaig traslladar a Barcelona durant 10 anys, i durant tot aquest temps m’he anat ampliant en el camí de la feina. Al principi només feia música, em vaig interessar per diferents tecnologies per fer música, per compondre. Aleshores em vaig expandir a una altra àrea no només per crear música, sinó per fer instal·lacions o coses interactives que no estiguin necessàriament centrades en el so; encara que això és en el que em concentro.
A nivell educatiu, el que m’interessa és motivar la gent a treballar amb les tecnologies i a utilitzar-les. Per a això faig servir mitjans que també tenen a veure amb la creativitat, l’art i de vegades el so. Per exemple, m’agrada ensenyar a la gent a soldar uns aparells que al final quan portes un parell d’hores soldant sense saber què estàs fent; aquella cosa sona i fa sorolls que es converteixen en música. Al final del taller, la gent té un instrument de fabricació pròpia i se l’emporta a casa per inspirar-se.
Un altre exemple és la programació, hi ha una manera de fer que la música també siguin sons o visuals, amb codis en directe. Estàs modificant el codi i estàs fent imatges o estàs fent música. Amb això pretenc mostrar a la gent que no necessàriament ha de saber programar, que no cal que siguin experts en música ni que hagin estudiat molts anys per començar a entendre aquestes eines.
Les eines que utilitzes per programar, són plataformes obertes on els usuaris poden entrar lliurement registrant-se o són de pagament?
No, les eines que utilitzo i que he exposat en els dos exemples són plataformes de codi obert que estan disponibles per al públic sense haver de pagar ni registrar-se. Hi ha alguns programes als quals podeu accedir descarregant-los també gratuïtament, però la gran majoria s’accedeix a través del navegador.
Són eines que estan allà per ser utilitzades, però només cal que algú digui que existeixen i com les podeu utilitzar.
I a aquestes persones que acompanyes, per exemple en el procés de creació musical, quant de temps ho fas?
Depèn del context en què es trobi, de vegades fem alguns tallers que són d’un parell d’hores, però també hi ha coses en què participo en les quals hi ha un seguiment molt més llarg. En si mateix depèn del context i del desig de la gent de seguir. Per mi, l’ideal és anar pas a pas, no només fer un taller d’iniciació d’un parell d’hores, sinó intentar anar un pas més enllà.
A més, amb aquests petits tallers també aconsegueixes que els participants tinguin més confiança en ells mateixos?
Exactament, té aquest punt en què estàs aprenent una eina, però al mateix temps t’estàs familiaritzant amb ella i t’estàs fent càrrec del que està passant. Així, al final, aquesta eina és teva i pots fer el que vulguis. Així també ho he fet jo i és com ho ensenyo.
Com definiries el projecte #VXdesigners?
Té diversos elements que conflueixen: d’una banda la creació d’exposicions, de l’altra l’educació activa i finalment eines digitals. El projecte intenta combinar aquestes tres coses, creant exposicions amb la idea de disposar d’eines educatives que ajudin a aprendre de manera activa i utilitzant les tecnologies en el desenvolupament de tot això.
Com vau trobar el projecte #VXdesigners i com vau decidir col·laborar-hi?
Bé, d’alguna manera el projecte em va trobar, tenint el projecte com a objectiu animar la ciutadania a utilitzar diferents eines digitals i posar-les en comú, crec que va ser una cosa que s’adhereix molt bé a mi i a la meva feina i que el projecte també ho té.
Pel que fa a la part del projecte #VXdesigners on es creen obres, creus que el procés de producció tant d’obres musicals com d’animacions (ja siguin online o offline) és el mateix?
tot i que hi ha coses en comú, no és el mateix fer una exposició que fer composició, ja que són processos diferents, però hi ha coses en comú. Per exemple, has de fer una investigació prèvia o una anàlisi prèvia del que vols fer, això seria l’abans. Després hi hauria la fase de desenvolupament en la qual produïs el que vols fer. Finalment, el moment de mostrar el resultat, en el cas d’una exposició, seria muntar-la i tenir públic per veure-la.
Quins beneficis troba la persona que es submergeix en aquest procés creatiu?
Centrat en l’educació, t’enganxes molt més, et motives, millores l’autoestima, ja que fas les coses amb un propòsit. Si es fa una presentació conjunta, es fomenta el debat i el treball en equip. Quan es treballa en equip, és molt important intentar entendre altres punts de vista i fer que altres persones entenguin el teu punt de vista. Treballant en equip, cadascú aporta la seva visió del projecte i acaben sortint coses que no s’haurien pogut imaginar.
A més, com ja he comentat abans, millora l’autoestima, quan es mostra alguna cosa que has fet, sents l’adrenalina en el moment d’ensenyar-ho.
Per què diem que les exposicions poden servir com a eines didàctiques? Aquestes eines poden crear desigualtats a l’hora d’aprendre o interpretar una història?
Sí i no. Personalment, crec que a l’hora de treballar un tema té molt a veure amb qui el guia i com et guien, per això també estem fent aquest projecte, per ser conscients que es poden generar desigualtats. Per exemple, amb coses tan senzilles com dir que farem servir certa tecnologia i concretament el nostre mòbil, una primera barrera seria el telèfon. Cadascú porta el seu, però hi pot haver gent que no el tingui o que no funcioni bé. Hem de ser conscients que aquestes coses poden passar i anticipar-nos.
També té coses beneficioses, el fet de no ser tots iguals és el que més enriqueix un projecte, ja que no tots el veiem des de la mateixa perspectiva i també és una cosa que es fa patent en aquest projecte. Per exemple, la història no és una història única com es veu normalment als llibres, on només hi ha una versió, Sino que pots tenir una perspectiva diferent o pots pensar d’una altra manera, i això també es pot reflectir en un resultat.
Com poden ser útils les noves tecnologies a l’hora de fer exposicions d’estudiants i, sobretot, com pretén aquest projecte aprofitar els mitjans tecnològics?
Pel que fa a les obres i la creació, hi ha diferents aspectes. D’una banda hi ha la qüestió que hi ha moltes obres d’art clàssiques que estan digitalitzades i que ja hi podem accedir, fins i tot escultures que estan disponibles en 3D. Per tant, el primer és la digitalització, quelcom que ja era físic i que és virtual. D’altra banda, també trobem obres artístiques que només poden existir en digital, que és tot el camp de l’art digital.
Per això parlem de l’ús d’eines digitals, no només per veure les obres, sinó que també accedim a art o exposicions a través de pantalles (ordinador, telèfon mòbil, tauleta, etc.). També esperem anar una mica més enllà, la nostra idea del projecte no és només agafar una obra que ja existeix, sinó crear coses que no es poden fer d’una altra manera que digitalment. La idea és apropiar-se de l’art i la tecnologia.
Relacionat amb el tema de la docència, em podries donar un exemple pràctic dels beneficis que aquesta metodologia pot aportar a curt i llarg termini a l’hora d’ensenyar?
En relació al que ja he dit abans, quan t’apropies d’un tema i ho fas esdevenint una cosa pròpia, s’aprèn més i millor, ja que l’agenda està marcada. També tens una visió més crítica del tema, ja no és una cosa que hi ha, que t’estan dient o que era d’alguna manera. Per exemple, si parlem d’una classe d’història, no és el mateix que t’ho expliquin, que tenir diversos elements i veure com ha estat la situació i crear la teva pròpia perspectiva.
A més, els alumnes desenvolupen soft skills, que són coses que no són tan tangibles, com el pensament crític, que l’alumne interioritza. Aquesta educació activa ens fa aprendre de manera diferent. De la mateixa manera, el professor estarà allà per guiar-los en el procés i oferir diferents punts de vista.
Quins aspectes pedagògics estan presents a la plataforma per a l’educació inclusiva?
La plataforma encara està en desenvolupament. Algunes coses que tindrem segur que sabem: hi haurà un repositori que servirà per veure tot el que ja s’ha fet. Molts museus, artistes i corrents de l’art s’estan orientant cap a les eines digitals i hi posen les seves obres. Per tant, primer és veure què està passant, l’estat de l’art. Aquesta és una investigació que ja estem fent i que estarà a la plataforma.
En relació a això, em podries explicar una mica com serà l’ús de la plataforma en línia #VXdesigners? Com es podrà accedir-hi i com es podran penjar les obres?
Els usuaris podran entrar a la web de forma lliure i gratuïta. Per exemple, quan es vulgui muntar una exposició sobre un tema concret de coses vistes a l’institut, a la nostra plataforma es podrà trobar la informació, veure quines obres hi ha disponibles i com es poden utilitzar. També es podran pujar les obres i crear les teves pròpies exposicions des de la plataforma.
Fareu algun tipus d’acció perquè els usuaris de la plataforma puguin interactuar amb les diferents exposicions?
Sí, aquesta és la idea! Actualment estem pensant en diferents maneres de difondre l’obra perquè hi ha diverses qüestions: si volem mostrar l’obra, però també hi ha la qüestió de la privacitat, fins on volem que arribi. Si són menors, per exemple, com crear diferents nivells de privadesa també.
Encara que la idea és que la plataforma estigui disponible per a tothom, depèn del teu nivell de privadesa ja que podràs interactuar o no amb aquestes peces.
Com donareu a conèixer la plataforma?
La idea és que la plataforma sigui utilitzada pel màxim nombre de persones possible, per això la difondrem a totes les xarxes socials de tots els socis. Tanmateix, la nostra idea és agafar l’eina i utilitzar-la amb un grup pilot.
Al final del projecte la nostra idea és continuar nodrint la plataforma perquè la gent l’utilitzi indefinidament, ja que la plataforma es continuarà penjant i, per tant, la gent hi podrà continuar accedint.
Quan creus que estarà acabada la plataforma?
Ara mateix estem fent l’estructura i definint-ne els aspectes tècnics. A partir de finals del 2021 està previst que la puguem veure i nodrir mitjançant proves internes, i a principis del 2022 la nostra intenció és provar-ho amb un grup.
Amb aquest projecte, què t’agradaria aconseguir?
Sempre tinc el mateix objectiu, que és l’apropiació, d’una banda, de la tecnologia i de les eines que tenim al nostre abast i, de l’altra, dels temes que es tracten a les diferents exposicions. Que els participants puguin fer seves les obres.
Un plaer parlar amb tu Lina, vols dir alguna cosa més del teu projecte personal de Linalab?
A vegades són concerts experimentals, activitats per a tot tipus de públic, coses més exclusives com tallers o coses que faig personalment. És un conjunt de coses que he estat i estic fent al llarg de la meva vida que d’alguna manera estan incrustades les unes amb les altres. Un projecte meu que vaig nodrint a poc a poc.
Podeu seguir la Lina a les seves diferents xarxes socials:
web: https://linalab.com/
facebook: https://www.facebook.com/linalabmusic/
Intagram: https://www.instagram.com/linalab/