I només els ratolins i jo veiem tot això! – unes paraules sobre la història del col·leccionisme i l’exposició de coses
Anna Ochmann
Quan em vaig graduar a l’Acadèmia de Belles Arts el 1999, el meu diploma era un projecte per a una exposició “Imatges del cel”. Era una invitació a passejar per un món una mica misteriós regit per lleis eternes, espais còsmics i un cel infinit. Era una invitació a construir una experiència subjectiva a partir de la llum, dels colors, del moviment… també del silenci. Més de 20 anys després m’alegra tornar a la meva passió pel disseny d’exposicions participant en el projecte VX Designers.
La idea d’exposar, és a dir, de col·leccionar i presentar objectes, tant obres d’art com a objectes del món de la ciència o la tecnologia, és gairebé tan antiga com la pròpia humanitat “civilitzada”. No obstant això, a el principi aquestes col·leccions no tenien cap significat cognitiu o educatiu. Les obres d’art, els espècimens interessants de la naturalesa o els altres objectes d’interès es col·leccionaven amb diversos fins. Aquesta idea va aparèixer en l’antiguitat, però la simbiosi total entre el col·leccionisme per als museus i les institucions de recerca científica va aparèixer en l’antiguitat tardana. Es va denominar “mouseion”. La Pinacoteca de l’Acròpolis atenesa o el Museu d’Alexandria eren exemples de “mouseion”.
La història va tractar a tots aquests antics museus de forma brutal. Les seves col·leccions van ser saquejades i arrasades. L’Europa cristiana no va crear durant molt de temps institucions que es corresponguessin ideològicament amb el “mouseion”. La idea de col·leccionar i presentar diversos elements d’interès no va tornar fins al segle XI. Això es va organitzar en el que era el centre de la vida de l’època, és a dir, en les catedrals medievals.
Cal esmentar que, a tenor dels escassos coneixements de què disposem avui dia, l’antic “mouseion” era més aviat una institució científica. Només un reduït grup de, com diríem avui, “especialistes” tenia accés. Però la catedral estava molt estesa, de manera que a la idea de col·leccionar i investigar es va afegir una funció educativa. El Renaixement, en canvi, va portar una idea i una funció del col·leccionisme completament diferents: van aparèixer els col·leccionistes privats. Les col·leccions privades ubicades en palaus privats es van convertir en el símbol de la grandesa d’una família. No obstant això, aquest moment podria definir-se com l’inici de l’exclusivitat de les col·leccions d’art, que va aconseguir el seu apogeu en segles posteriors.
Els objectes i ornaments històrics que abans estaven a les esglésies van començar a amagar-se en les col·leccions dels palaus. El seu valor material va començar a créixer, de manera que l’accés a ells va començar a ser limitat. La magnífica col·lecció dels tsars russos és un gran exemple d’aquesta situació. La col·lecció es trobava en un pavelló especialment construït al Palau d’Hivern de Sant Petersburg. Aquest palau es deia … l’Hermitage (de l’francès “ermitage” que significa lloc de l’ermità). Catalina II, l’emperadriu de Rússia, va descriure els tresors allà reunits en una de les seves cartes i va acabar amb orgull: “I només els ratolins i jo veiem tot això!”.
No obstant això, quan Catalina II va escriure aquesta significativa frase (va ser al segle XVIII), havia començat el lent procés d’obrir les col·leccions privades i posar-les a disposició del gran públic. A el mateix temps, en la segona meitat de segle XVIII, van començar a crear-se els primers grans museus europeus, com el Museu Britànic i la Galeria dels Uffizi italiana. El resultat de la Revolució Francesa va ser el sorgiment d’un museu públic basat en les col·leccions dels reis: el Louvre.
A el mateix temps, a finals de segle XVII, van començar a organitzar-se diverses exposicions temporals d’obres d’artistes en diverses ciutats europees. La més famosa era el saló parisenc Académie des Beaux-Art, que s’organitzava cada any des 1769. La Institució Britànica organitzava normalment dues exposicions temporals a Londres cada any des de 1805 fins a 1867. La Torre Eiffel es va construir especialment per l’Exposition Universelle de 1889.
La història de les exposicions mundials es va desenvolupar de manera completament diferent. L’esdeveniment que va marcar aquesta part de la història de les exposicions va ser la Gran Exposició dels Treballs de la Indústria de totes les Nacions. Es va inaugurar l’1 de maig de 1851 al Palau de Vidre de Londres. Va ser una mostra internacional i exhaustiva de la producció contemporània, especialment de l’artesania artística i de les possibilitats tècniques, que va obrir una nova era en la concepció de l’exposició i del seu paper.
“Saltant” a l’actualitat en la nostra breu història de les exposicions, les tecnologies digitals permeten organitzar exposicions d’una manera totalment diferent, en un espai virtual. Entre elles es troben tant les exposicions organitzades per veure objectes en línia com la “visita” virtual a un museu o les exposicions en línia d’obres d’art digitals.
La idea de les exposicions interactives i multimèdia s’està convertint en una forma cada vegada més comú utilitzada pels professionals dels museus en la seva pràctica. I de vegades els museus preparen activitats en línia per enriquir i complementar les seves col·leccions físiques. S’han començat a crear museus totalment virtuals. Alguns exemples interessants són: el Museu Internacional de la Dona, el Museu Virtual de Canadà, el Museu Virtual d’Art Modern de Nigèria o el Museu Sense Fronteres
Els socis del projecte VX Designer han acceptat el repte d’utilitzar les eines d’exposició a l’educació escolar. Aviat hi haurà més informació al lloc web del projecte.
